Editorial

Creiem que som uns editors romàntics, transgressors i agosarats. Ho creiem, i ho volem dir. Però, per què ens atorguem —potser amb excés d’immodèstia—aquests qualificatius?

Donem un cop d’ull al món en què vivim: la tecnologia moderna permet que les notícies i els esdeveniments viatgin d’una banda a l’altra del planeta a la velocitat de la llum. Internet ha fet que, amb unes mínimes nocions d’informàtica, hom tingui als seus peus una quantitat ingent, gairebé indigerible, d’informació —però també de desinformació— sobre qualsevol tema, notícia o rumor. En l’àmbit editorial, per acabar-ho d’adobar, es pot dir que hi ha una revista —o un parell— per a cada lector, sigui quina sigui la seva afició: des del punt de creu fins a les armes automàtiques. Els quioscs estan farcits de revistes de tot tipus; en són tantes, que hom es pregunta sovint si tenen totes algun lector.

Per tot això, creiem que s’ha de ser romàntic per tirar endavant un projecte com EL MÓN MEDIEVAL, una nova revista que, en el nostre idioma, ens farà reviure el passat, tocarà d’esquitllada el present i obviarà, per incert, el futur.

I, així com creiem que som romàntics, pensem que també se’ns pot qualificar, en certa manera, de transgressors. Almenys, sembla que és transgressor llançar una nova capçalera en català en aquest moment, quan bona part dels autoanomenats “intel·lectuals” —mai no havia anat tan barata aquesta etiqueta— de les Espanyes bramen, dia sí dia també, que la llengua castellana està sent foragitada dels territoris que va unir —almenys lingüísticament— Jaume I.

És transgressor perquè, qui se’ls escolta—qui no té ni el més mínim interès per informar-se de la realitat— podria pensar que al mercat hi ha una quantitat tan aclaparadora de revistes en català que amb prou feines pot trobar, un castellanoparlant, una publicació en la seva llengua a les nostres contrades. Una llengua que, sigui dit de passada, ben poc es parlava al Principat, al Regne de València o al de Mallorca en aquells temps en què no hi havia impremtes industrials, ni revistes, ni gaire lectors cultivats, però en què “a la Mediterrània no hi gosava nedar cap peix que no lluís les quatre barres al llom”.

Diem que som agosarats, i és cert. La gosadia, l’autèntica gosadia, és editar en català una revista tan especialitzada com EL MÓN MEDIEVAL i voler apropar els lectors al moment històric en què es va començar a definir la nostra personalitat d’avui. És justament amb aquesta voluntat, que ens decidim a impulsar aquest nou espai d’informació.

Estem il·lusionats, i desitgem que el lector faci un viatge amè i entretingut per les nostres pàgines. Pretenem que els nostres articles disparin la seva imaginació vers un temps apassionant, però que necessita pau i tranquil·litat per ser conegut i gaudit en tota la seva esplendor. Són molts els esforços, i moltes les neurones que s’han quedat pel camí, per poder-los oferir una informació contrastada que, de manera àgil i comunicativa, els transporti plàcidament al món medieval.

Ramon Rovira
Director de EL MÓN MEDIEVAL
Email: rrovira@monmedieval.cat
Adreça: Tamarit,108 2º1ª 08015 Barcelona


 Powered by Max Banner Ads